Sentit d’estat i sentit de l’oportunitat 24 February, 2006
Posted by rafalopez in Al dia....trackback
Les paraules del president Zapatero negant fins a tres vegades la negociació de l’autodeterminació amb ETA van caure ahir com una gerra d’aigua freda sobre els partits nacionalistes bascos. Així, Joseba Permach de Batasuna va assegurar que el president (en referència a Zapatero) sap que ‘hipotético proceso de paz pasa por garantizar que los vascos puedan decidir libremente su futuro’, Josu Jon Imaz del PNB va dir que el president ‘ha rechazado negociar la autodeterminación con ETA, pero no con los partidos vascos’, per la seva part, i des del govern basc, Ibarretxe va afegir que ‘sin autodeterminación no será posible la normalización política en Euskadi’.
Amb aquestes frases s’entenen moltes coses. S’entén per exemple, que, des d’una complicitat mai vista, Batasuna es permet el luxe de recordar quelcom que el president del govern hauria de tenir clar: que el preu de la pau és l’autodeterminació. Per altra banda el PNB de fora i dintre del govern donen per segur que el president ja sap que l’autodeterminació és innegociable, és a dir, forma de facto part de qualsevol full de ruta dissenyat per la pau.La gravetat de les paraules, més enllà que recorden les paraules de l’expresident del PNB Xabier Arzalluz de compartit finalitats sense compartir mitjans (amb els terroristes), és que es dona per suposat que el dret a l’autodeterminació ja va inclós previament en el paquet de negociacions amb ETA. Les paraules ‘ha rechazado negociar la autodeterminación con ETA, pero no con los partidos vascos’ no poden menys que neguitejar doncs dona la raó a la via PNB de procès de pau, una via apuntada ja a l’assemblea del partit nacionalista de 1999 en la seva ponència política i que recollia El País el 19 de gener de 2000:
- ‘una política más abierta los “esfuerzos” realizados por su partido para conseguir la tregua’ en referència a la manca d’’esforços’ realitzats per José María Aznar per assolir la treva.
- ‘la actividad terrorista de ETA sobra en estos momentos de clara apuesta por las vías políticas’ apel·lant ETA a declarar una treva i apostar per la via política.
- ‘crear un Consejo de partidos nacionalistas para desarrollar proyectos que impulsen “progresiva y eficazmente la construcción de la nación vasca’ un avantprojecte de les famoses ‘dues taules’.
- ‘apuesta sin reservas por el derecho de autodeterminación dentro de un proceso dinámico que finalice con una consulta ante la sociedad’ que en aquell moment no era una prioritat a l’espera de situacions més favorables.
I la pregunta és, si l’entorn terrorista, i els partits nacionalistes (amb les òbvies diferències entre els dos) donen per suposat pau per autodeterminació i pau per presos, quina és la força de l’estat democràtic i de dret per negociar?. Perquè tot el que estigui per sota d’això farà que els terroristes s’aixequin de la taula i marxin i que els nacionalistes critiquin la manca de flexibilitat de l’Estat espanyol. Ara s’entén la declaració del Parlament Basc de que no hi ha d’haver vencedors ni vençuts. Aquesta pot ser una via fàcil d’arribar a la fi de la violència (donar-ho tot als terroristes) però no és la via justa.
Per tant el president del govern s’ha de deixar de fer jocs dialèctics i encarar la política antiterrorista des del pacte amb el principal partit de l’oposició i des de la llei de partits. Ens hauriem de preguntar què passa quan el president del govern ha afirmat fins a set vegades en el darrer any la fi d’ETA, i lluny de crear expectatives als ciutadans, els únics que s’han creat expectatives és l’entorn d’ETA. Però les expectatives dels rèdits polítics, pau per presos, i pau per autodeterminació
Ens hauriem de preguntar què passa quan fa tres anys ETA estava pràcticament derrotada i en els darrers tres anys ETA ha col·locat 102 bombes i ha ferit a 150 persones, s’ha augmentat l’extorsió als empresaris bascos i navarresos, i ha hagut un rebrot de la kale borroka. No només han de comptar les víctimes mortals per analitzar el procès.
Ens hauriem de preguntar què passa quan cada cop que el president Zapatero parla de la ‘fi de la violència’ es produeix un atac terrorista en forma de bomba que, afortunadament no ha provocat víctimes mortals. En els darrers dies hem vist la resposta terrorista en forma de comunicat de no-treva, dues bombes, i dues campanyes de kale borroka, una contra una militant socialista, i una altra contra la Casa del Pueblo de Arrasate.
Però sobretot, el president del govern hauria de saber que els errors amb la banda terrorista es poden pagar molt cars. No és com el Senyor Carod-Rovira que el pots canviar a darrera hora pel Senyor Mas si no et convé. Només per això hauria d’agafar la prudència del seu ministre d’interior que ha demostrat en els darrers temps, més cautel·la i més seny a l’hora de valorar les possibilitats reals de l’’inici de la fi’.
Només per això, el president hauria de tenir la prudència del senyor Alonso, que sistemàticament corregeix de forma subtil al president del govern en les seves declaracions sobre terrorisme demostrant tenir un sentit d’estat més enllà del sentit de l’opotunitat.
En un nou capítol del culebrot ‘OPA sobre Endesa’, Moncloa a difós un comunicat-argumentari sobre el perquè de tot plegat, és a dir, perquè Zapatero fa el que fa. Molt malament han d’anar les coses perquè el president del govern hagi de redactar un argumentari per la premsa per a defensar les seves posicions.
El comunicat, una petita joia de l’humor polític es diu que ‘el presidente Zapatero ha querido dejar muy claro que el Gobierno va a cumplir con su obligación de velar por los intereses de nuestro país, de los ciudadanos, en su calidad de consumidores, ante la OPA de E.ON sobre Endesa’. Primer de tot llàstima que no ha hagi aconseguit això de deixar clar que vetllava pels nostres interessos.
Però més enllà dels problemes de credibilitat del nostre president cal refermar-nos en la idea que l’OPA d’E.ON sobre Endesa garanteix millor les condicions de competència en el sector, ja que la de Gas Natural, malgrat la venda a Iberdrola dels actius ‘prescindibles’ creava una situació monopolística a cinc comunitats autònomes espanyoles com són Catalunya, Aragó, Andalusia, Balears i Canàries.
I seguint la lectura de l’argumentari monclovita arribem a la millor part: ‘habría que preguntarse qué ocurrirá con las inversiones previstas por la nueva compañía que formarán E.ON y Endesa si el mercado energético alemán tuviera un problema de suministro. ¿Primarían las necesidades españolas o las alemanas’. ???.
El problema no és de credibilitat, en aquest cas, sobre l’empresa alemana. El problema és més greu: segons el govern el fet que una empresa estrangera compri una empresa nacional es converteix automàticament en un problema. S’acaben de carregar amb una frase una de les bases de les societats obertes i dinàmiques com és el moviment de capitals, l’apertura de mercats, i sobretot el principi d’unitat de mercat europeu.
Però és que si apliquem el mateix criteri, hauriem d’haver evitat, per exemple les operacions del Santander per la compra del britànic Abbey National Bank, o la de Telefónica adquirint la francesa O2, o Tabacalera unint-se a la francesa Seita, o Abertis comprant, la també francesa Sanef. O podriem parlar de les adquisicions llatinoamericanes de Telefónica, Endesa, Aguas de Barcelona, i altres cadenes hoteleres i constructores.
O quina fou la reacció del govern i l’opinió pública espanyols al rebuig de l’OPA del BBVA sobre el banc italià BNL, o del nacionalisme que es va desatar en segons quins àmbits portuguesos per la pretesa compra del Santander al Totta & Açores.
Això no vol dir que el govern hagi de renunciar a crear un gegant espanyol de l’energia. El problema que, per crear-ho ha de donar incentius econòmics i no recolzaments polítics. Els mercats, els accionistes, i els usuaris es mereixen poder decidir quin són els millors serveis, i els sobren polítics que pensin per ells.
I, precisament, aquí és on rau el problema quan, a l’estil d’una república bananera la intencionalitat política mou les lleis a la seva conveniència. Algú hauria de recordar a aquests senyors que si som europeus per cobrar fons estructurals i de cohesió també ho hem de ser per acceptar les regles del mercat únic. Alguns volien tornar a Europa, alguns volien tornar al cor d’Europa amb Alemanya al capdavant i quan venen maldades fugir.
I aquí ens trobem amb un nou espectacle mediàtic d’un govern socialista que ja ha dit a E.ON que no admetrà la seva OPA però que, a continuació reconeix que no sap quina llei aplicar per evitar-ho. Davant d’aquest nacionalisme, o patriotisme d’argumentari, més propi de dirigents com Evo Morales que els propis d’una economa oberta del segle XXI.
Perquè, com molt bé ha respost Pedro Solbes corregint al president del govern, davant del nacionalisme econòmic d’argumentari, ‘lo que tiene que hacer el Gobierno, es aplicar la legislación vigente y en ella no están establecidos estos temas’.
Només per això, el president hauria de tenir la prudència del senyor Solbes, que sistemàticament corregeix de forma subtil al president del govern en les seves declaracions sobre economia demostrant tenir un sentit d’estat més enllà del sentit de l’opotunitat.
Hola Rafa!
Desconocía que estuvieras también por estos mundos.
Me alegro de poder verte y leerte por aqui (Ha sido de pura chiripa)
Te doy la direccion de mi blog, para que si quieres le eches un vistazo
http://ricardobonilla.blogspot.com
En breve tendré otro en periodistadigital.com
Saludos!
Rafa
Necesito poner en contacto contigo.
és evident que la comunitat amb més creixement econòmic és Euskadi. Per això el Pp es deu oposar a què tinguem el mateix sistema de finançament. Bé, no tot el Pp, María San Gil i UPN no, suposo, perquè si diuen que tots els espanyols som iguals suposo que tenim dret al seu sistema.
Com es nota que, com diria la comptessa de Murillo, som fora de territori nacional.
No entenc com els britànics no us van demanar consell…serà que debien trobar més útil desarticular l’Ira que no pas fer electoralisme. Dubto que estiguis d’acord amb el teu partit, és només qüestió de inteligència i sentit comú.
La política catalana i la seva opinió publicada estan massa basquitzades. Ens hauriem de limitar a donar suport al govern basc en les seves decisions i no posar el coll en un conflicte que, en última instància, no va amb nosaltres.
Fins aviat,
Marc
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
Atès que vostè parla de “Catalunya liberal”, li faig arribar un post que he escrit per al seu company de partit D. Sirera però que hom pot aplicar a qualsevol membre del PP.
——————–
Hola Daniel, com que ja ens coneixem perquè vam parlar sobre el tema de les presons a un despatx d’advocats de Barcelona, no em presentaré.
Només una cosa: com podeu manifestar-vos en contra de l’oasi català -i el nou estatut no és més que la consolidació i ampliació legal d’aquest oasi- quan el PP ha estat recolzant CiU durant una dècada i ha aturat, una rera altra, totes les comissions parlamentàries d’investigació sobre casos de corrupció pujolista?
Com podeu defensar la legalitat si us heu compromés a tapar la part més delicada de l’oasi, aquella que afecta els drets humans de les persones, com és el cas de les presons, on els mals tractes li surten gratis al catalanisme i vosatres, enlloc de denunciar-los, us poseu al costat dels sectors més corporativistes del personal i critiqueu el poc que es fa -encara que sigui de cara a la galeria- per a esclarir aquests penosos fets?
Què fareu ara que l’administració ha pactat amb el seu sindicat groc de presons, la UGT (abans Catac, abans USO)i tots plegats fan pinya per enfortir l’oasi?
Això us agafa a contrapeu, després de defensar el corporativisme carcerari, enguany poc podeu protestar quan el jutge confirmi la versió del anterior conseller, Sr. Vallès, i admeti que 200 funcionaris fora de servei entraren il·legalment a un centre penitenciari per donar una “bona lliçó” als presos amotinats —–QUAN EL MOTÍ JA HAVIA ACABAT!!!
Si l’administració defensa el corporativisme i el PP també, qui fa oposició aquí a Catalunya sobre aquest tema? Els grups radicals? No era el liberalisme l’essència de la política del PP? I “liberalisme” no significa defensa de la llei? Així és com defenseu la llei?
No entens que el catalanisme, l’oasi, no és més que un gran corporativisme de país i que el corporativisme carcerari n’ocupa un lloc central perquè d’ell depén la imatge internacional dels polítics professionals -oligarquia pura i dura- en el tema dels drets humans?
Pensa que l’administració, després de reconèixer que els funcionaris van entrar a la presó sense permís i van colpejar els presos, tancà contradictòriament la via administrativa. Això és un escàndol. Aquí els hi podíeu haver fotut un bon pal, però no, després de defensar amb els ulls tancats la “innocència” dels funcionaris, ja no quedava marge de maniobra per a aquest plantejament crític. En fi, una bona presa de pèl, un bon gol us va ficar el Departament de Justícia, que ja s’encarrega ell de tapar els mals tractes a reclusos, només falta que el partit de l’oposició, quan hi sent parlar, quan s’olora una investigació oficial, a sobre digui que els funcionaris són unes víctimes i que no han fet res tot i que els informes mèdics reflecteixin una realitat ben diferent.
Aquesta és la forma de fer oposició del PP. Pur oasi, més oasi que el del conseller Vallès. Quan ell semblava que no en volia fer, d’oasi -encara que, repeteixo, tot era pura operació d’imatge, com es va veure després- CiU i PP s’uneixen i tots plegats fan un esforç addicional per a ressuscitar el “aquí no passa res” de sempre. Davant l’oasi catalanista d’esquerres, el super-oasi CiU-PP.
Endavant amb la democràcia!!!
Heu comés un error i ara la realitat us passa factura. No l’heu comès: vosaltres sou l’error. El PP no ha fet el que havia de fer a Catalunya, a saber, oposició liberal davant el costat més fosc i mafiós del catalanisme. Simplement, el PP, després de 10 anys fent de bidell de Pujol a canvi de les engrunes del festí, ja no té cap espai polític a aquest país. I Piqué és “más de lo mismo”, però a sobre vocacional. I Millo “más de más de más de lo mismo”. Acabareu al notari, però com a parella de fet d’Oriol Pujol…
Jo no hi crec en el PP i allà on vaig explico per què. I la teva actuació en el tema de presons és per a mi el botó de mostra del que ha estat el PP a Catalunya. I fins que no canviï la cosa -que ho dubto- seguiré pensant i dient el mateix.
Records als amics d’UGT presons (el mateix sindicat de recolza públicament l’estatut sense consultar les bases castellanoparlants, ELS TEUS ALIATS A LES PRESONS!!!).
I ara vés dient que estàs en contra de l’estatut quan tu mateix ets un exemple del que aquest estatut significa.
Salutacions.
Información sobre el Grupo sifu y Cagsa, empresa que se supone integran trabajadores minusválidos
Cuando?
* ¿Cuando las Administraciones Públicas van a investigar el desvío de beneficios de los CET de Grupo Sifu (sea sociedad anónima o limitada, cooperativa, asociación, fundación, confederación, etc?) a empresas del Grupo Sifu? Es facil, solo hay que ver las facturas de empresas ordinarias del Grupo Sifu a los CET, de esta manera desvían los enormes beneficios a empresas ordinarias y los CET declaran un pequeño beneficio y así poder seguir optando a las ayudas: subvención del 50% salario mínimo interprofesional, exención 100% de las cuotas de la seguridad social empresarial (de los trabajadores minusválidos, faltaría más), subvenciones de capital, etc? Estas famosas facturas estan muy infladas, demasiado?.
* ¿Cuando va a investigar Hacienda los gastos no deducibles declarados por las empresas del Grupo Sifu? Acaso los gastos particulares de los administradores y consejeros delegados son deducibles, tales como: una gran cantidad de coches lujosos, mobiliario personal en las diferentes propiedades de las personas mencionadas, aires acondicionados, obras en pisos, joyas, televisores y equipos musicales, hay tambian hipotecas, tenemos de todo, hasta los gastos de un entierro!!! etc.. La lista es interminable. Despues son incapaces de aumentar nóminas argumentando que pierden dinero. Podrian empezar declarando el beneficio real y pagandose sus propios gastos.
*¿Cuando los señores de Sifu van a respetar al empleado minusválido? ¿Sabe Seguridad Social el gran número de horas extraordinarias que se estan trabajando en el Grupo Sifu? ¿No estaban prohibidas? ¿Sabe Seguridad Social que se estan realizando servicios prohibidos?
*¿Cuando va a haber un comite de empresa en grupo Sifu? ¿No decian que daban de comer a 1.000 trabajadores?, ¿Donde esta el comite? Propongo que el Estado forme el comite de empresa. Es increible que una empresa como el Grupo Sifu no tenga comite. ¿Que pinta aqui UGT? ¿O es que UGT??????
¿Cuando? Esta es una profunda reflexión, no sólo a las Administraciones Públicas, sino también a los trabajadores del Grupo Sifu, y para el resto de personas, que sepan la verdad, por que verdad solo hay una: Grupo Sifu no respeta al trabajador minusvalido.
CARTA ABIERTA Es la primera vez que voy a contestar a La Coctelera. He entrado en varias ocasiones, y me parece correcto lo que he leído.
Los que trabajamos en Grupo Sifu podemos opinar de diferentes maneras dependiendo que puesto de trabajo estamos desempeñando.
¿Cómo cobrar más sueldo?
Depende de como caemos de ?simpáticos? y cuánto estamos cobrando.
Mientras más simpáticos seamos con el grupo creado por El Payasito subido de nivel por el Crack y su séquito, (incluida la ?Reinona?) más cobraremos y mejor mirados estaremos, no importa como trabajemos si lo hacemos bien o mal. Pero hay un punto IMPORTANTE que quiero aclarar:
Hay diferentes CET (Centre Especial de Trabajo); pero hemos de recordar que están montados por EMPRESARIOS y el principio del EMPRESARIO es ganar dinero, como lo haga, va a depender de su propia filosofía, tanto de Empresa como Personal. En teoría el 70% del personal de los Centros Especiales de Trabajo deben ser personas con Certificados de Minusvalía que superen el Baremo del 33%, expedido este Certificado por Bienestar Social.
Por lo que el colectivo mayoritario de los trabajadores de los CET somos Discapacitados. Las subvenciones que reciben los CET, las concede Bienestar Social.
Hay diferentes tipos de subvenciones una directa; que es el 50% del Salario Mínimo Interprofesional que es mensual. El resto de subvenciones (que son bastantes y de ahí es donde viene mi queja a bienestar social), dependen de lo que solicite el CET, siguiendo las pautas marcadas por bienestar social u otro organismo sensibilizado con el colectivo de minusválidos.
Estas son mis preguntas al Departamento de Bienestar Social
¿Porqué Bienestar Social da Subvenciones sin supervisar? ¿a quién van y en que se gastan?
Hay gente que tiene respuestas.
RESUMEN DEL BLOG
Debido a que es bastante complicado leerse todo el blog, vamos a hacer un resumen para los que son nuevos y no pueden seguir todo el proceso.
Grupo Sifu, es un centro de trabajo especial de empleo, cuya finalidad cuando se creó era dar oportunidad de trabajo al colectivo de minusválidos.
¿Para qué nació este blog?
Nació para contar a todo el mundo, que está pasando en todas las empresas del grupo sifu.
Nunca se ha pretendido que se cierre la empresa, ya que da trabajo a unos 1000 trabajadores, la mitad minusválidos. Pero si pretendemos que la administración pública tenga conocimiento de todos los problemas e irregularidades para que forme un comité de vigilancia y emita un informe jurídico sobre la situación actual que se encuentra este grupo de empresas. Queremos por parte de la administración considere que es de utilidad pública y de interés social. Y a partir de aquí que hagan lo que crean oportuno.
También creemos necesario que las administraciones públicas, llamese central, comunidad o locales exijan cuando concedan una ayuda o subvención, justificación bancaria del pago total de las facturas que se suponen piden subvención, eso sí comprobando que estas facturas no las emitan socios del grupo sifu que tengan participaciones en otras empresas no pertenecientes a grupo sifu.
Que no permitan a los trabajadores ni por propia iniciativa ni por obligación de la empresa, a trabajar más de las 8 horas reglamentarias.
Igual que Grupo sifu denuncia que el 80% de las empresas españolas incumplen con la lismi, nosotros queremos denunciar las irregularidades que comete ésta empresa.
Mientras deciden o no las administraciones cumplir estos consejos que proponemos, nuestro principal objetivo es como mínimo que los trabajadores tengan un salario digno, que sean tratados con respeto e intentar que los sindicatos cambien el convenio colectivo que es el peor de todos los convenios que hay en España.
Para más información pueden ver más en el siguiente enlace:
http://www.lacoctelera.com/grupo-sifu-la-no-integracion
Rafa…
A ver si actualizamos…
Saludos
Rafael,
Espero -ya que la blogosfera popular crece día a día- que este blog renazca y sirva de ariete para ganar en Cataluña -y el resto de España- la batalla de la Libertad.
Sin más, saludos cordiales,
Javier Hurtado
Espero que no t’importi. He posat un enllaç a la teva pàgina en el meu blog: http://dedretes.wordpress.com.
Cordialment,
Deogracias de Dretes