Catalunya Liberal

L’OPA amistosa d’E.ON sobre Endesa ocupa les primes pàgines de tots els diaris. Lectures per a tots els gustos sobre l’oportunitat d’una OPA que, a diferència de la presentada per Gas Natural té un caràcter amistós, però que, a l’igual que l’anterior pot caure enmig d’un debat polític on les estratègies dels partits estan per sobre de la necessitat de posar ordre i liberalitzar les nostres estructures econòmiques que ens permetin ser més competitius i productius.

L’anàlisi de l’OPA s’ha d’allunyar del camp polític. Això no vol dir que el govern no tingui veu en tota l’operació donat que estem davant d’un sector estratègic. Vol dir que el govern ha d’estar al marge dels interessos polítics i ha d’avantposar els interessos econòmics dels ciutadans.

L’OPA de Gas Natural va estar massa enfosquida per la política. Per aquesta raó, des d’un primer moment, el president del Partit Popular Mariano Rajoy va advertir al govern que ‘debe comportarse -y hay datos muy claros de que no ha sido así- con la mayor neutralidad posible y esperamos que los organismos reguladores y las instituciones europeas actúen en consecuencia’ (El Mundo, 13/09/05). El govern havia de garantir una OPA articulant-la amb habilitat, paciència que permetés compatibilitzar els interessos dels ciutadans; els interessos dels accionistes; la llibertat del mercat; i l’interès nacional.

Aquests són els quatre factors objectius que haurien d’haver estat la base que hagués permés la creació d’aquest ‘campió nacional’. Però això significava la no politització de la OPA. La manca, precisament d’aquests quatre factors, l’entrada de dubtes més que raonables sobre la no neutralitat del govern, i la política barroera del govern en aquest assumpte van polititzar desmesuradament l’OPA.

• Els interessos dels ciutadans. L’OPA de Gas Natural no garantia la protecció dels interessos dels ciutadans i dels seus drets com a consumidors donat la creació d’un monopoli energètic a Espanya. Efectivament, la unió de Gas Natural i Endes, hagués provocat la creació d’un gran operador energètic que hagués deixat petites les seves competidores Iberdrola i Unión Fenosa constituint-se en un monopoli elèctric de facte. En canvi, l’OPA d’E.ON no suposa un perill per la competència en el nostre sistema energètic donat que, de prosperar, continuarà existint el mateix nombre d’operadors que fins ara.
• Els interessos dels accionistes. L’OPA de Gas Natural significava un preu molt insuficient al preu real de l’acció d’Endesa segons la imatge fidel de la companyia (malgrat els esforços del govern per negar-ho), a més d’una forma de pagament (canviant accions per accions) que no convencien la majoria d’accionistes (majoria, per cert, que es troba fora d’Espanya). Així l’OPA de Gas Natural oferia 21 euros per acció, mentre que l’OPA d’E.ON ofereix 27,5 euros i pagament en efectiu. Això vol dir un 31% que l’oferta de La Caixa.
• La llibertat de mercat. L’OPA de Gas Natural sobre Endesa suposava la reducció d’operadors energètics al nostre país, a més de suposar una concentració en mans d’un sol accionista de la majoria dels sectors de l’energia que existeixen al nostre país. Així el grup resultant monopolitzaria les xarxes de distribució de gas i electricitat a Catalunya, Aragó, Andalusia, Balears i Canàries. En canvi l’OPA de E.ON no suposa un canvi fonamental dels operadors en el nostre país. Dit d’una altra forma: l’OPA de l’alemana significa menys perjudici a la llibertat de mercat.
• L’interès nacional. L’OPA de Gas Natural significa el manteniment en mans espanyoles del sector energètic i la constitució d’un ‘gegant nacional’ que esdevindria en el quart operador europeu per darrere de la francesa EDF i les alemanes E.ON i RWE, en canvi l’OPA de E.On suposa deixar en mans alemanes un sector estratègic espanyol, i més quan l’Estat de Baviera té participació (poc més d’un 2%) en E.ON.

Tot això té una lectura: l’OPA de La Caixa es va fer des de la prepotència de saber-se recolzada pel poder polític de Barcelona i de Madrid. Efectivament, únicament en l’apartat de l’interès nacional es podria justificar l’OPA de Gas Natural enfront de l’OPA d’E.ON, sempre en condicions de neutralitat per part de l’executiu.

Malhauradament aquestes condicions de neutralitat no han existit, tal i com han demostrat els esdeveniments.

• S’inclou a la proposta d’Estatut sis competències exclusives sobre la regulació de les caixes d’estalvis on es pot llegir des de ‘la determinació dels òrgans de govern, assemblea i consell d’administració’ fins a textos clarament intervencionistes i molt allunyats del concepte de promoció com ‘en consideració a les funcions socials, culturals i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de promoure la seva cotribució a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya’.
• La Caixa va condonar un deute del PSC que arrossegava des de 1994 que suposava un 45% del deute total de la formació política. El 55% restant de l’import adeutat va ser renegociat amb un tipus d’interès tres vegades inferior a l’aplicable l’any 1994.
• Una setmana abans que la Unió Europea deixés en mans espanyoles la decisió sobre l’OPA de Gas Natural, Zapatero convida Durão Barroso, president de la Comissió Europea ‘no para examinar específicamente un caso de competencia, sino para hablar de toda una serie de asuntos, incluidas las reglas sobre las fusiones, en las que el caso Gas Natural-Endesa fueron mencionados durante la reunión’.
• Dos dies després d’aprovar-se l’OPA, el president del govern, es reuneix a Premià de Mar amb José Montilla i Ricard Fornesa, i amb el primer exectuiu de La Caixa, Isidre Fainés, i el president de Gas Natural Salvador Gabarró, entre d’altres.
• El Consell Nacional de l’Energia aprova l’OPA per cinc vots a favor i quatre en contra, malgart que de l’informe tècnic es va retirar tota referència negativa a l’operació (paraules com ‘obstaculització’ i ‘greus problemes a la lliure competència’) i malgrat que la seva presidenta, Maite Costa, d’afiliació socialista, era consellera de dues filials de La Caixa quan va emetre el seu vot favorable a l’OPA.
• El govern aprova l’OPA amb condicions després que el Tribunal de Defensa de la Competència (màxim òrgan competent en dictaminar l’existència o no de pràctiques restrictives de la competència) dictaminés contra ella. El més greu fou que el govern s’inventà un informe tècnic ‘pressumptament favorable’ que mai va existir.
• Els socialistes van declarar persona non grata al president d’Endesa per no donar el vist-i-plau a una ofensiva més política que empresarial i no acceptar una OPA absolutament hostil. Així en la seva compareixença al Senat, el president Pizarro va haver d’aguantar els insults del senador socialista Chivite que l’acusava de respondre a obscurs interessos personals i anar contra els interessos dels accionistes. Quina necessitat hi havia de ser tant agressiu en una operació on el govern era simplement neutral?.

Per tant l’OPA de Gas Natural no ha tingut èxit perquè s’ha fet més amb una mentalitat política que empresarial. Només així s’entén que es realitzés una OPA clarament hostil amb un preu un 30% per sota del preu real de les accions. I només així es pot entendre la connivència, més enllà del que la prudència política aconsella per les operacions empresarials de membres del govern espanyol, català i del PSOE amb frases com ‘Guanyarem l’Estatut i l’OPA’ de Pasqual Maragall o ‘L’OPA és mig Estatut’ de Rubalcaba.

I ara s’obren certs dubtes raonables sobre l’OPA d’E.ON que el govern de l’Estat hauria de valorar. És conegut que l’Estat alemany té interessos directes donat que el Länder de Baviera controla un 2,5% de la companyia. Aquest factor obligaria l’administració alemana a desinvertir donat que, malgrat controlar una petita part de la companyia, l’operació podria donar lloc a que una potència estrangera controlés un sector estratègic del país.

Però ara cal actuar amb prudència. Tota la prudència que no va existir amb l’OPA de Gas Natural. I la prudència desaconsella l’oportunisme polític. Només així es pot entendre paraules com les de Carod-Rovira, que des d’un punt de vista independentista ja corre per criticar l’OPA alemana apel·lant a la ‘unitat de mercat de l’Estat espanyol’ el mateix estat que vol fraccionar, i la mateixa unitat de mercat que trenca la lletra de la reforma de l’Estatut que vol aprovar.

I la prudència passa també per un mea culpa del govern de l’Estat. Ha estat incapaç d’aplicar criteris objectius a una OPA que ja ha fracassat i el resultat es que ens trobem amb una nova operació que malgrat més avantatjosa pels interessos dels accionistes, i que no atempta contra la llibertat de mercat, si que pot posar l’energia espanyola en mans alemanes.

A tothom agrada que els mercats estratègics continuin en mans espanyoles, fins i tot al Senyor Carod. Però en una economia en llibertat (recordem que Espanya ha caigut en el ranking d’economies obertes al lloc 33è.) i en una Europa oberta la prioritat són els consumidors i els ciutadans,  no els territoris. Si el govern de Zapatero vol posar pals a les rodes simplement per la nacionalitat (europea per una altra part) de l’empresa ho haurà d’explicar molt bé i de forma transparent: ha de ser molt transparent tant en els motius que el portin a exercir l’acció d’or que té a Endesa i els costos polítics que pot suposar, com en el suposat canvi del marc regulatori per a desincentivar a l’empresa alemana i els beneficis que hauria de suposar pels ciutadans.

I noves reaccions s’han produit a la interpretació que els jutges han realitzat sobre les condemnes als etarres amb delictes sang:

• Pernando Barrena:
• ‘Nadie puede creer que en el contexto de un proceso de paz habrá presos políticos en 2010 o 2020’.
• ‘El Gobierno español no ha podido o no ha querido homogeneizar esa parte de los poderes del Estado que tan importantes son para poner un proceso de paz en marcha’.
• Rafael Díez Usabiaga,
• ‘El PSOE debe tener muy claro que en una negociación será necesario liberar a los presos’.
• ‘ETA no va a ser un factor negativo para construir un proceso de paz y de modificación del marco jurídico. El actual marco jurídico-político ha tocado techo y los diferentes sectores sociales deben implicarse en una segunda transición que respete los derechos de la nación vasca.’
• Arnaldo Otegi
• ‘El proceso hacia la paz es mucho más que una tregua de ETA. El objetivo debe ser acordar las fórmulas para que los vascos decidan su futuro. Quien diga que el proceso es otra cosa no dice la verdad’.

Les paraules dels dirigents de Batasuna demostren primer de tot la capacitat que tenen els líders d’una organització política ilegal per a fer declaracions, rodes de premsa, i actes públics sense que l’Estat faci res per impedir-ho. Aquest és el fruit d’una lectura ‘restrictiva’ que el president del govern fa de la llei de partits: un primer incompliment flagrant de la legislació acordada entre PSOE i PP per a combatre ETA i el seu entorn de finançament.

Però el pijtor de tot és que l’entorn d’ETA posa en qüestió la separació de poders entre executiu, judicial i legislatiu donat que:

• Culpa l’executiu de les decisions judicials quan els dos poders es troben separats com tothom, amb una elemental cultura política i tarannà democràtic sap i respecta. Potser els retrets de no ‘homogeneitzar els poders de l’Estat’ es dirigeix més cap a que l’únic que s’ha conseguit ‘homogeneitzar’ ha estat les decisions del Fiscal General de l’Estat, més polítiques que jurídiques, més de l’interès partidista, que de l’interès general.
• Es continua reivindicant el dret a un àmbit de decisió basc que no és el respecte a allò que han expressat les urnes durant vint-i-tres anys sinó el resultat d’unes meses amb una representativitat política furtada al parlament Basc i, per tant a la constitució d’un espai d’autodeterminació basc.

Això vol dir que ETA i el seu entorn segueix plantejant les mateixes reinvidicacions que sempre, i no es veu en l’horitzó una rectificació que permeti, com vol la proposta del Partit Popular presentada al Congrès dels Diputats on es proposa un marc on els assassins renunciin a la violència, entreguin les armes, demanin perdó a les víctimes, i acceptin el marc democràtic i de llibertats que ja existeix a Euskadi.

I això vol dir també que el president del govern no només ha de recuperar l’esperit de la llei de partits, aplicant-la, bàsicament, sinó que, a més ha de recuperar l’esperit del Pacte antiterrorista informant transparentment i puntualment al líder de l’oposició Mariano Rajoy de la informació que disposa sobre la fi d’ETA tal i com va fer a amb el coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares.

Perquè al cap i a la fi no hi ha tarannà sense transparència.