Catalunya Liberal

El PSOE va defensar ahir amb l’efecte ‘bola de neu’ (una mateixa declaració és repetida durant tot el dia per tots els dirigents) la manca de lleialtat del Partit Popular amb la política antiterrorista. Una política que, segons els dirigents socialistes es troba en la millor etapa de la seva història. Per exemplificar-ho donen les dades conegudes per tothom: ‘más de 200 terroristas detenidos y mil días sin atentados mortales’. Amb aquestes dades, i amb d’altres que el govern no dona, els socialistes n’extreuen una conclusió: ‘hay condiciones para transitar por el camino hacia la paz’.

És cert que l’activitat antiterrorista des del front policial està donant resultats òptims i ens trobem en un dels millors moments de l’estat democràtic i de dret per acabar amb el terrorisme. El que no diuen els socialistes és que les lleis per a fer-ho possible van ser posades per l’anterior govern i pactades amb l’anterior oposició.

El Pacte contra per les llibertats i contra el terrorisme i la llei de partits polítics permeten els èxits actuals. Però encara més. Tot l’esforç realitzat pels governs Aznars (a qui encara Zapatero no ha agrait la seva política antiterrorista) van permetre debilitar una estructura terrorista fins al punt de que no tingués capacitat operativa de matar.

Quin sentit té, doncs, ara que la situació de l’estat democràtic i de dret és forta i el terrorisme feble, dir que la llei de partits és massa restrictiva?. No és un contrasentit haver pogut tallar de soca-rel el sistema de finançament de la banda terrorista mitjançant tallar les seves bases territorials de finançament (com podien ser les regidories d’urbanisme dels municipis) i dir ara que tot això és molt restrictiu?. Molt restrictiu per a què o per a qui?, per un projecte polític que el president del govern té al cap i que no explica?.

Perquè només aquells que des de l’obsessió han repetit fins a set vegades el darrer any (Zapatero: 14/02/06, 10/02/06, 06/12/05, 28/09/05, 15/09/05, 19/06/05, 19/04/05) que l’inici de la fi està a prop es pot saber quin és aquest full de ruta. L’únic que estava clar fins ara és que tot això s’ha intentat fer sense el Partit Popular. L’estratègia del president del govern d’aïllar el PP de tota la política nacional no permetia conciliar l’esperit dels grans pactes d’estat amb el full de ruta personal del president del govern.

I ara Zapatero ha de rectificar ràpidament després del ridícul, per una altra part anunciat, de la no-treva d’ETA. Ara el president diu que «ahora mismo, nuestro enemigo es la ansiedad». Com es pot dir ara després d’anunciar fins a set vegades en un any la fi d’ETA i el canvi d’escenari?. I ara el president diu que «necesitamos al PP para afrontar un proceso de fin de la violencia». Com es pot dir ara després d’haver mantingut al marge de tota la informació de la política antiterrorista del govern al principal partit de l’oposició anant contra l’esperit del pacte antiterrorista?.

I de nou el govern, continuant la cantarella recorda al PP que ha de «ser leal con el Gobierno, no utilizar a las víctimas y no frustrar las expectativas de paz», el cert és que si hi ha expectatives de pau, el que és responsable és que s’expliquin. El PSOE té moltes alternatives per explicar-ho: o bé en el Parlament, o bé en la Comissió de Secrets Oficials, o bé en una entrevista amb el líder de l’oposició. S’ho han dit els principals socis: Duran i Lleida i Llamazares. Ahir mateix va informar Llamazares, però encara esperem que convidi al cap de l’oposició. És això lleialtat?.

Però el pitjor de tot el reguitzell de declaracions d’ahir va ser la distribució per part de José Blanco d’una fotocopia amb una frase de Martí Fluxá de l’any 1997, número dos d’Interior amb Mayor Oreja que afirmaven que «Sólo con la vía policial jamás conseguiremos la pacificación del País Vasco». Les interpretacions que es poden donar a aquest fet són diverses: quin sentit té treure ara ‘altres vies diferents a la policial’?. Què està pensant el govern en explorar aquestes vies?. Perquè ahir el que es discutia era que ETA no declarava cap treva i que seguia amb les seves reivindicacions polítiques. En aquest escenari quin sentit té parlar d’altres vies?.

A més, algú caldria recordar al Senyor Blanco, que la diferencia fonamental entre la treva de 1998 i la ‘suposada de 2006’, que l’any 1998 el govern va anar a Zurich a comprovar si ETA deixava les armes. Un cop va comprovar que no, es va aixecar de la taula. No va haver cap exploració perquè no va haver cap pas cap a la fi de la violència. És realment el que està passant actualment?. Ja hem vist el full de ruta de la negociació política: les taules de negociació i tot ben apuntat. Relament es pot comparar una treva on el govern volia començar a parlar a partir del cessament de la violència amb una altra hipotètica treva on ETA haurà de deixar la violència a partir del que es vagi parlant. Les comparacions, Sr. Blanco, són odioses.

I no ho diu cap dirigent del Partit Popular (malintencionat per naturalesa com tots sabem) sinó que ho diu el propi secretari general de LAB (sindicat de Batasuna), Rafael Díz Usabiaga quan ens recorda que ‘el proceso avanza hacia la construcción de un escenario de diálogo y negociación política. Estamos entrando en una fase determinante en lo que puede ser el aterrizaje real del diálogo y negociación política’.

I de les declaracions dels dirigents de Batasuna durant el darrer any també s’en poden deduir les mateixes conclusions:

• El portavoz de la ilegalizada Batasuna, Arnaldo Otegi, ha asegurado hoy que un proceso de paz en el País Vasco tiene que abordar necesariamente los problemas de territorialidad y derecho a decidir de los vascos o “no va a haber proceso”. En su opinión, ambas cuestiones son los “nudos” que alimentan permanentemente el conflicto” (La Vanguardia 21/09/05).
• El representante de Batasuna Pernando Barrena pidió hoy al Gobierno del PSOE que dé pasos ya para un diálogo con ETA sobre la puesta el libertad de los presos, resarcimiento de víctimas y un proceso de “desmilitarización”. (La Vanguardia 06/09/05).
• Miles de personas secundaron ayer en Bilbao la manifestación convocada por la izquierda abertzale con el lema Orain herria, Orain bakea, que fue protagonizada por dirigentes de la ilegalizada Batasuna. La marcha, que transcurrió sin incidentes, concluyó en el Ayuntamiento de la capital vizcaína con un discurso del dirigente de Batasuna Pernando Barrena, quien se dirigió al presidente del Gobierno, Rodríguez Zapatero, para pedirle que afronte con “valentía” un proceso de paz y que “aparque las viejas recetas” y especifique cuáles son las contrapartidas que exigiría a cambio de aceptar la libre voluntad de la ciudadanía vasca. (La Vanguardia 27/08/05).
• La organización terrorista ETA en un comunicado que publica el diario Gara en su edición de hoy hace una “propuesta” de “diálogo y negociación” para “una solución” al “conflicto” vasco, proceso que la banda armada advierte de que “reside en la autodeterminación” de Euskal Herria. Pero ETA no menciona en ningún momento su intención de proclamar una tregua ni mucho menos un abandono de las armas, como le exige el Gobierno para iniciar un posible diálogo. (La Vanguardia 17/06/05).
• El Gobierno afirma que la paz no tiene un precio político y exige un gesto inequívoco de la voluntad de ETA de abandonar las armas para abrir un proceso de diálogo, pero la banda sigue manteniendo la exigencia de compensaciones políticas para renunciar al terrorismo. La autodeterminación, Navarra y la salida de las fuerzas de seguridad del País Vasco son para ETA las demandas que han de ser aceptadas por el Gobierno antes de plantearse el fin de su actividad. El 14 de noviembre del pasado año, Arnaldo Otegi dio a conocer en el velódromo de Anoeta una propuesta que ahora ha sido bautizada por ETA como Alternativa para la Solución Democrática. En ella se contemplaba la existencia de dos mesas de negociación, una entre partidos políticos y otra entre ETA y el Gobierno. (La Vanguardia 15/05/05).
• Los dirigentes de Batasuna Arnaldo Otegi y Pernando Barrena indicaron ayer al lehendakari en funciones Juan José Ibarretxe que cualquier solución al denominado conflicto vasco tiene que basarse en un acuerdo político que incluya a Navarra. En este sentido pidieron que las instituciones y agentes sociopolíticos de la Comunidad Foral deben participar en el proceso que se abra con este fin. Barrena defendió además que se abran contactos entre el Gobierno y ETA, algo que justificó diciendo que las declaraciones de ambos agentes parecen indicar que son conscientes de que tienen que dialogar y tomar decisiones desde su responsabilidad para facilitar la apertura de un verdadero un proceso de paz. (La Vanguardia 04/05/05).

És aquí on s’ha d’enmarcar la pregunta que li realitzarà demà Mariano Rajoy al president Zapatero: ‘¿Garantiza el presidente del Gobierno que usted y su partido no negociarán ni aceptarán el derecho de autodeterminación?’. Les declaracions de l’entorn etarra mostren que la banda terrorista no s’ha mogut del perquè d’assassinar: l’autodeterminació del territori anomenat Euskal Herria i la desaparició d’Espanya en aquest territori. Per tant cap negociació pot passar per donar la raó a aquest entorn.

I una altra de les conclusions que en podem treure de la treva de 1998 és que fou una ‘treva-trampa’ que va servir a la banda com a temps mort per a reorganitzar-se. Ja és conegut que ETA utilitza les treves en èpoques de crisi per reorganitzar el seu aparell. És això el que fan amb una de les campanyes més fortes contra l’empresariat basc i navarrès exigint l’impost revolucionari?. Els empresaris així ho han entés i ja han demanat als governs basc i espanyol que actuin, també en aquest àmbit com a víctimes que són.

I les víctimes es van reunir amb el president Zapatero per mostrar-li la seva condemna per la seva absència del congrès (per primera vegada d’un cap de govern) que van realitzar a València. Allà una insòlita escena: Zapatero va dir entendre el seu dolor perquè ell també havia perdut el seu avi en la guerra. La indignació de les víctimes fou comprensible: comparar la mort d’un avi que no vas conèixer a la mort d’un familiar al que, o bé tenies al costat quan esclatà la bomba, o bé vas acomiadar pel matí no té comparació possible. Però demostra quelcom més greu: la substitució d’elements racionals per elements emotius s’ha convertit en Zapatero en un exercici d’irresponsabilitat política: ningú demanava Zapatero tenir més dolor que les víctimes, ans al contrari, compartir-ho i actuar en conseqüència.

I actuar en conseqüència és el que han fet els magistrats del Suprem que, aplicant la reforma del Codi Penal aprovada l’any 2003 pel govern de José María Aznar, han evitat que Parot pugui sortir de presó l’any 2007, i com a mínim hi romandrà fins el 2020.

La lectura que ha fet el Tribunal Suprem ha estat la lectura que va realitzar Fungairiño abans de ser expulsat i depurat de l’Audiència Nacional pel Fiscal General de l’Estat. D’aquesta forma es demostra com el Fiscal es torna a equivocar en matèria antiterrorista. Es va equivocar al no actuar con el Partit Comunista de les Terres Basques, es va equivocar al no demanar per iniciatiba pròpia la prohibició del congrès de Batasuna, i s’ha equivocat ara. No s’equivocaria tant el fiscal general de l’estat, si darrera de les seves decisions no hi hagués una intencionalitat política més que legal. Per què la pregunta és: com poden ser els jutges més dusos que els fiscals que són els que, suposadament, han de servir a l’interès general dels ciutadans. Molt fàcil perquè confonen interès general dels ciutadans amb estratègia de partit.

I jornada de declaracions sobre l’Estatut. ERC afirmava que l’estatut suposa un mal text perquè no reconeix Catalunya com a nació, això voldrà dir, pels independentistes que ‘en poco tiempo volveremos a ver cómo el País Vasco lo consigue todo mientras nosotros volvemos a quedarnos con un palmo de narices’. D’aquesta manera Puigcercós introdueix de nou l’element basc a la política catalana. No havíem dit que el procès basc no tenia res a veure amb el procès català?. Per què inclou novament ERC Euskadi en el debat estatutari català?.

Però més enllà de l’element basc, hi ha plena coincidència entre ERC i CiU en assegurar que aquest estatut no és definitiu, per a uns, ERC ‘Si el Estatuto ha de ser permanente, razón de más para decir «no» a un mal texto’, i per als altres, CiU, ‘cuando haya otra coyuntura que nos permita un paso adelante la aprovecharemos’.

És aquest l’Estatut que havia de ser per una generació com deia Pasqual Maragall reiteradament en els seus discursos?. És aquest l’Esatut que s’haurà d’enmarcar en un bloc de constitucionalitat, que ‘en al final de la legislatura, España tendrá una Constitución más fuerte y más sólida que habrá integrado y unido a los ciudadanos y a la mayoría de los territorios e identidades’ com va dir el president Zapatero?.

Radicalment no. Zapatero s’oblida de quelcom fonamental: l’objectiu dels nacionalistes mai serà integrar Espanya, això significaria renunciar a les seves reivindicacions. El president espanyol no pot ser tant ingenu de confondre interès general i interès de partit que és, al final, el que ha esdevingut aquest Estatut.