Catalunya Liberal

Malgrat que el president del govern calli i no vulgui compartir l’estratègia del govern davant ETA, gràcies a les filtracions i als mitjans de comunicació ja sabem quelcom greu: que abans de l’anunci de treva de la banda terrorista, ja tenim full de ruta: treva indefinida, posada en marxa de dues taules de negociació: una de pacificació i una altra de normalització, pactes amb diferents sectors de la classe política i la societat civil, rehabilitació de Batasuna, calendari d’excarcelació de presos, i manteniment del Partit Popular al marge de tot el procès.

I diem que la situació és greu per diversos motius: primer, perquè malgrat el president Zapatero està dient des de la seva presa de possessió que estem davant del ‘principi de la fi’, el cert és que ETA ha augmentat la seva activitat en els darrers dos anys. Tal i com va dir Astarloa (PP) ahir: «ETA sale de las catacumbas, pone más bombas que hace dos años, se dedica a la extorsión masiva, crece el terrorismo urbano y pretende volver a los ayuntamientos».

Efectivament, cal recordar que només fa dos dies, la onsellera d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern basc, recordava que les extorsions d’ETA als empresaris bascos i navarresos anaven en augment, sinó que ahir es va sumar el conseller d’interior basc, per recordar que en els darrers mesos hem viscut un augment de la pressió terrorista a través de la intensificació dels seus atemptats i de l’increment de la quantitat d’explosiu que utilitzen en les seves bombes.

Si l’any 2003 van ser 17 accions terroristes amb explosius, aquesta xifra va augmentar a 18 l’any 2004, a 30 l’any 2005, i, en el que portem d’any ja tenim 7 accions:

• 16/02/06 Un artefacte amb cinc quilos d’explosius va fer explosiu al costat d’una empresa situada a la vall de Trapaga, a Biscaia.
• 14/02/06 Una furgoneta bomba amb 40 quilos d’explosius va fer explosió a una discoteca de la localitat navarresa d’Urdax.
• 01/02/06 Un artefacte va fer explosió a l’oficina de Correus ubicada al polígon Lezama de Gizamon de Etxeberri (Biscaia).
• 29/01/06 Un agent de l’Ertzaintza va resultar ferit lleu al fer explosió un artefacte a l’oficina de l’INEM al barri de Satutxu a Bilabo.
• 26/01/06 Dos artefactes explosius, van fer explosió a l’oficina de Correus de Murgia (Àlaba) i a l’edifici dels jutjats de Balmaseda (Biscaia).
• 05/01/06 Dues bombes van fer explosió al parador nacional de Turisme de Sos del Rey Católico (Saragossa).
• 06/01/06 La Guàrdia Civil localitza un artefacte ja explosionat en un transformador elèctric a Osca.

Segon, perquè és la primera vegada que es manté al marge , i així s’intenta per tots els mitjans, al principal partit de l’oposició.

Tercer, perquè és la primera vegada que sabem el continguts dels acords de negociació abans de que es declari una treva. És a dir, ens trobem amb una situació en el que allò que es parla no és com a conseqüència d’una aturada de l’activitat dels terroristes, sinó que en tot cas els terroristes s’aturaran depenent del que es parli. Dit en poques paraules, s’està produint el diàleg abans de la treva.

Quart, perquè malgrat que segons els informes del govern (que hem de conèixer per la premsa) ‘ETA podría flexibilizar sus exigencias políticas -aplicación de distintos ritmos para Navarra y abundar más en la necesidad de respetar la voluntad de los vascos que en el derecho a la autodeterminación en sí’, el cert és que les declaracions dels dirigents polítics en els darrers dies no van per aquest camí:

• Batasuna i PNB promouen un document de tres punts en el que es recull que la pau requereix de la participació de tots, que qualsevol projecte polític es pot defensar, i que s’ha de respectar l’àmbit de decisió basc. No és això el dret d’autodeterminació?. Un ‘àmbit de decisió basc’ voldria dir canvis en el marc constitucional i, per suposat el dret a la autodeterminació. Potser s’han oblidat els socialistes del manifest signat en la passada treva etarra l’any 1998 quan deien ‘la Constitución y el Estatuto de Autonomía son, para nosotros, el marco en el que debemos buscar y construir nuestro futuro colectivo en paz y libertad. No pensamos renunciar a ellos porque sería traicionar nuestras convicciones más profundas y la voluntad reiteradamente manifestada por la mayoría de los españoles’?.
• I no ens podem oblidar de les paraules d’Arnaldo Otegi qui ha reiterat en diverses ocasions la condició bàsica per començar a parlar: Superar el conflicto significa reconocer el carácter de nación y pactar las fórmulas que posibiliten el derecho a decidir libre y democráticamente, cualquier otra cosa no sirve para resolver el conflicto político y armado”. (28/01/06); o quan va dir la necessitat d’‘Acordar en términos jurídicos y políticos cuáles son los métodos que, mediante la lucha democrática y pacífica, permitan a este país acceder a la independencia nacional si así lo deciden los vascos’ (14/02/06). No és això el dret d’autodeterminació

Per tant, el govern de l’Estat no pot manipular les verdaderes intencions de l’entorn abertzale en la recerca d’una treva del terrorisme: l’autodeterminació d’Euskadi és una condició fonamental per a que ETA deixi les armes.

I manipulació és el que van poder veure els telespectadors de La 2, en el seu noticiari d’abans-d’ahir quan amb les imatges de les tortures a presos iraquians, a la cadena estatal se li va ‘escapar’ una imatge de Mariano Rajoy. Segons l’ens «Deducir de ese error extrañas intenciones, como hace el Partido Popular, TVE hace gala en esta etapa de tener unos informativos plurales y creíbles en los que la oposición es tratada siempre con el respeto y el tiempo que se merece en función de su representatividad», va dir el director de comunicació de la cadena.

Un error humà segons els dirigents de la cadena o interès polític?. Hem de recordar que el secretari d’organització del PSOE, José Blanco ja va relacionar el passat dimecres davant dels mitjans de comunicació la política del PP amb la guerra d’Iraq i les tortures realitzades per membres de les tropes aliades.

A més, no és la primera vegada que succeeix aquesta manipulació. L’any 1986, amb els socialistes al poder, RTVE va emetre un vídeo amb el logotip socialista i el lema ‘vota PSOE’ sota una imatge d’Emilio Butragueño celebrant un dels quatre gols que va marcar a Dinamarca al Mundial de Mèxic.

En política les casualitats no existeixen. Justament la imatge de Rajoy passa en el vídeo de les tortures: ni el vídeo anterior i el posterior feien referència a política nacional, ni a la intervenció de Mariano Rajoy. A més, cal preguntar-se. Ningú es repassa els vídeos abans de posar-los?. Potser el problema aquesta vegada és que els han repassat massa bé.

I manipulació és el que hem vist en els darrers dies amb el govern de la Generalitat.

Primer, un Maragall i un tripartit que, per amagar le greu crisi institucional que pateix el nostre país, amb un govern de l’estat i un govern de la Generalitat acusant-se mútuament de deslleialtat, el president de la Generalitat tira per la drecera de la crítica fàcil a CiU i PP. Davant de les preguntes de l’oposició sobre aquesta crisi Maragall advertí Piqué ‘que es fiqui en els seus problemes’. Què vol dir aquesta frase. Aquesta frase conté en sí mateixa una perillosa llavor antidemocràtica: davant dels problemes institucionals del govern de la Generalitat, el president opta per dir a l’oposició que aquest és el seu problema i que aquella s’ha de ficar en els seus. S’oblida Maragall que el problema del Govern de la Generalitat és un problema de tots, i, sobretot que l’oposició, té el dret i l’obligació d’exercir el control a l’actuació del govern. És a dir, que l’oposició té l’obligació de ficar-se en els problemes del govern tripartit.

I segon, i encara més greu, la manipulació de les institucions que fa el tripartit per assolir els seus objectius polítics. Ara ens hem assabentat que el secretari general de la Conselleria Primera, Xavier Vendrell (ERC) va pressionar el Barça, TV3 i Audiovisual Sport per a que enraderissin el partit FC Barcelona – Betis. Per què?. Doncs perquè a la mateixa hora es celebrava la manifestació convocada per ERC a favor de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. És greu que la Generalitat de Catalunya, o una part d’ella, utilitzi les seves influències polítiques per a fer canviar a una institució privada, i a uns mitjans de comunicació per uns objectius polítics determinats. És greu perquè significa la totalització de la societat catalana cap a aquests objectius polítics. Es deu aplicar el text del projecte de l’Estatut quan parla del ‘deure cívic d’implicar-se en el projecte col·lectiu, en la construcció compartida de la societat que es vol assolir’, perquè sinó no s’entén.

Però sigui com sigui és una mostra més de la manipulació política en temps de turbulències.